Por escènica

Defineixen por escènica com la resposta psicofísica de temor, que sorgeix per efecte de pensaments que s’anticipen sobre possibles conseqüències negatives, en situacions reals o imaginaries en les quals es parla en públic. Té com a característiques més freqüents la preocupació, la ansietat, la tensió corporal entre d’altres.

 Tot i això, la por escènica és una sensació normal en qualsevol persona que hagi tingut que enfrontar-se  a un auditori ple de gent, i si ho preguntes, tothom o la gran majoria de persones, et dirà que prefereix qualsevol cosa abans de posar-se davant d’un públic a recitar un discurs.  

• Com podem superar aquesta por escènica?

 El que hem de tenir clar, abans de tot, és que la por escènica es supera abans de parar-nos al davant del públic. Tenim que aprendre a anar preparats, estudiar bé el que tenim que dir i fixar uns punts i objectius.

Per tan el que podem fer entre d’altres coses és:

 1-     Investigar sobre el tema que tenim que exposar de manera acurada, si és que tenim que exposar un treball que no hem realitzat nosaltres.

2-     Evitar aprendreu tot de memòria. Si tens el tema ben treballat, les idees les tindrem clares i per tan serà fàcil explicar-ho sense tenir-ho tot memoritzat i d’aquesta manera podem evitar quedar-nos en blanc.

3-     Podem anar acompanyat de mitjans audiovisuals, que sempre ens donaran més seguretat davant del públic, ja que ens ajuden a tenir el control sobre el tema.

4-     Podem interessar-nos sobre quin tipus de públic tindrem, si sabem d’entrada qui tindrem al davant no ens posarem tan nerviosos. En el cas que hi hagi gent important, evitar aquest pensaments ja que et distrauran i et posaràs més nerviós.

Aquestes i d’altres idees ens poden ajudar a mantenir el control dels nervis, però el més important és anar preparat ! I ja se sap, no hi ha res com la pràctica ! Ànims a tots!!

Un discurs comprensible

En la comunicació oral és molt important que el comunicant faci comprensible el seu discurs. Per tan hi ha certs punt que ara s’anunciaran que són molt importants alhora de fer comprensible el teu discurs. 

L’expressivitat depèn dels següents punts:

• L’actitud del comunicant, és a dir, sempre es estarem més predisposats a escoltar a una persona oberta, que no pas reservada. Per tan, vergonya fora!
• La mirada s’ha de repetir, no pots centrar-te en un sol punt o una sola persona, d’aquesta manera mostres confiança cap a les persones que t’envolten.
• Procura que els moviments siguin naturals, i la gesticulació no sigui molt forçada.

 La claredat del teu discurs dependrà de:

• La velocitat i el ritme, no s’ha d’anar ni molt ràpid ni molt a poc a poc, si vols que tothom pugui arribar a seguir les teves explicacions.
• El volum de veu ha de ser coherent amb la sala on estàs fent l’explicació.
• S’ha de ser expressiu sobretot en les repeticions, les rectificacions i els canvis de to
• Vocalitzar, és mol important per la claredat del discurs.

 Els continguts de l’expressió es componen de:

• Ha de ser adequat al context on et trobes i per tan has d’utilitzar un registre en concret.
• Coherència: claredat, ordenació, selecció i rellevància de les idees.
• Cohesió: ordenació de les idees, estructura del  discurs.

New Education Tools

S’ha de adaptar l’ensenyança a les noves tecnologies, a les noves maneres d’aportar la informació. Per això alguns professors de química d’ Estats Units, ha introduït internet a la nova forma d’ensenyament. I és que amb l’internet entrem en un altre món, el món dels wikis, dels blogs, RSS, els podcasts i els vodcasts. 

 Utilitzant totes aquestes eines, es busca una mena d’educació continuada, és a dir, que l’alumna un cop a assistit a classe, pot continuar a casa el que no a fet a classe, és a dir, acabar d’assolir els conceptes. Una manera d’acabar d’assolir-los potser mirar un vodcast (un arxiu de vídeo), on el professor hagi gravat la classe o bé el podcasts que és un arxiu d’àudio i d’aquesta manera pots tornar a escoltar aquells comentaris que no t’hagin quedat del tot clars.   

Està clar, que és una forma perillosa d’ensenyament, corres el risc de que el nivell d’assistència a classe baixi o fins i tot el nivell d’atenció a la mateixa classe baixi. Doncs, és molta la comoditat que et dóna el fet de saber que ja tindràs en un moment o altre la informació que estàs rebent. És un risc, no ho podem negar, com tots els nous avenços en la tecnologia, si són ben utilitzats poden arribar a ser molt útils i fins i tot, en aquest cas, millorar la qualitat de l’educació. Però, una mala utilització implicaria que els estudiants es confiessin, i després passaria el contrari, el nivell disminuiria. 

Tot i que trobo que és un bon complement, no crec que tota la informació hagi de ser publicada posteriorment a internet. És cert que és una bona manera d’accedir a la informació, però potser és un pèl massa fàcil. I és que crec que la manera d’adquirir coneixements de manera més ràpida i eficaç és escoltant aquell qui t’ho està explicant.

Open-Source Science

Podria existir una nova forma de comunicació científica? Compartir informació dels experiments que estàs realitzant més enllà d’aquells amb qui comparteixes el laboratori?

Doncs la veritat és que si, aquest article titulat open-source science ens parla d’una nova manera de comunicar els avanços científics. Es tractaria d’una investigació en codi obert, així doncs, els científics a mesura que van realitzant els nous experiments, les noves recerques, van exposant de forma simultània els resultats a internet. De manera que qualsevol altre científic pugui discutir, analitzar…, o perquè no, suggerir qualsevol idea o proposta relacionada amb aquella recerca.

És una nova manera de pensar. Fins ara, la única manera de veure els descobriments, era la manera de pensar de les grans empreses farmacèutiques, era pensant en les possibles patents o amb els diners que es podrien guanyar. Això portava al secretisme i a que els nous avanços científics evolucionessin d’una manera més lenta. Aquesta idea del codi obert, va sorgir en pensar en aquestes malalties tropicals, aquelles malalties que afecten als països en via de desenvolupament. És a dir, tal i com pensen les grans indústries farmacèutiques. una recerca en la que des d’un principi es sap que no és econòmicament rendible. 

Amb aquest sistema de codi obert, alguns científics han començat a col·laborar conjuntament de manera que els avenços científics poden sorgir de manera molt més ràpida i eficaç. Per tan penso que és una bona manera de comunicació científica sempre i quant s’utilitzi internet de manera correcte. És una bona forma de comunicar, doncs les distàncies desapareixen i fa que els científics puguin estar de costat, tan sols utilitzant internet. Per tan estalviem temps i al mateix temps diners. També crec que és una bona idea, perquè és una bona manera de prevenir errors, si més no, una manera ràpida de adonar-te dels errors, o d’evitar que d’altres els cometin.

Encara que fa poc que aquest sistema és operatiu cada dia hi ha més científics interessats i col·laborant en el projecte.  Així doncs, serà una bona manera d’evolució científica on tots aquells científics que vulguin podran col·laborar amb les noves recerques.

La Comunicació

           La comunicació és un procés d’interrelació entre dos o més persones, és un intercanvi d’informació entre dos o més subjectes, on es transmet la informació des d’un emissor que és capaç de codificar-la fins a un receptor el qual la descodifica, tot això en un mitjà físic en el qual es pot aconseguir transferir-la, sempre es clar amb un codi comprés per els dos o més subjectes i en un context determinat.

            Etimològicament la paraula comunicació prové del llatí “communicare” que podria traduir-se com un “posar en comú o compartir alguna cosa”.

            Està clar, dons que la societat necessita per el seu funcionament, la comunicació, sinó no es podrien compartir, idees, pensaments, opinions, descobriments…Per tan la comunitat científica necessita comunicació; la comunicació científica la podríem entendre com el procés de transmissió i difusió pública dels coneixements científics.            

            La ciència influeix en molts aspectes de la vida humana, des del nivell professional, al intel·lectual o perquè no al lúdic o quotidià. Per tan resulta imprescindible comprendre les noves tecnologies i els nous avanços en el coneixement, en la ciència. Si som capaços de comunicar a la societat els nous coneixements de manera fàcil i comprensible per una persona no científica, augmentarà la capacitat crítica de les persones. Per tan podríem dir, que comunicar en ciència té dos aspectes:

      1-     La comunicació dels resultats de la recerca científica, per tan adreçada a la comunitat científica

      2-     La comunicació dels trets fonamentals de la ciència en un públic general

Una Energia Més Neta

A Tècniques de comunicació ens han demanat que exposem una noticia, que tingui més o menys relació amb la química. La que he escollit jo, l’he triat perquè m’ha sobtat més que no pas per el seu contingut en material químic. I és la següent:  

          Amb l’afany actual de trobar noves formes de tecnologia neta, uns científics nord-americans de l‘institut de tecnologia de Geòrgia, estan treballant actualment,  per tal de  poder fabricar teixits que generin electricitat, per si sols. 

Els teixits generarien energia quan fossin estirats, friccionats, o moguts pel vent. Es basaria en el conegut efecte piezoelèctric, segons s’explica a la revista Nature, aquest efecte es tracta de manera molt resumida, en el fet que determinats cristalls són capaços de generar una càrrega elèctrica quan són sotmesos a pressió. 

L’equip liderat pel professor Zhong Ling Wang, va cobrir fibres de teixit amb nanocables d’òxid de zinc, els quals són 1.800 vegades més fins que els cabells. Desprès van alternar amb altres fibres recobertes d’or. Per tal el que passaria és que, la fricció d’unes fibres amb les altres generaria càrrega piezoelèctrica que seria captada per les recobertes d’or i traslladada a un circuit.

 La roba fabricada amb aquest material no seria més pesada que la roba normal i podria tenir molts camps d’aplicació diferents. ja sigui en camps més domèstics, cortines o samarretes o bé en el camp militar on diuen que podrien servir per recarregar censors químics o de gas. La seva fàcil utilització, que es basa tan sols en portar-la (en el cas d’una samarreta), moure’t o tan sols respirar, faria encara molt més interessant o útil. 

El principal problema, però, és l’aigua. Els nanocables d’òxid de zinc no es poden molla, així doncs, que la samarreta quedaria inservible a la primera rentada! 

Les 6 puntes

                                 Intenta posar-te al davant d’un grup de gent… que penses? En aquells moments, si et diuen parla, poques paraules et venen al cap, no saps què dir, et quedes en blanc.  I si et donen un tema de què parlar? Per on comences? Com resumeixes tot allò que en un segon se’t passa pel cap?

Avui m’han dit: Què, qui, quan, com, on, per què….Són les paraules que has de recordar en aquells moments, intenta contestar-les i hauràs fet el comentari del que podria ser una noticia, o més ben dit el que seria un titular complert d’una noticia i d’aquesta manera segur que redueixes els nervis, ja que sabràs què contestar.Es tracta doncs de jugar amb les preguntes i les seves respostes! 

Si encara no et creus que amb aquestes sis preguntes, puguis sortir il·lès d’aquest cara cara amb el públic doncs… agafa el diari ! nosaltres ho hem fet aquest mati. Escull una noticia qualsevol i fes-li les preguntes, veuràs com totes es poden respondre amb un parell de paraules i tindràs al final un resum complet!

Bona Sort !