New Education Tools

S’ha de adaptar l’ensenyança a les noves tecnologies, a les noves maneres d’aportar la informació. Per això alguns professors de química d’ Estats Units, ha introduït internet a la nova forma d’ensenyament. I és que amb l’internet entrem en un altre món, el món dels wikis, dels blogs, RSS, els podcasts i els vodcasts. 

 Utilitzant totes aquestes eines, es busca una mena d’educació continuada, és a dir, que l’alumna un cop a assistit a classe, pot continuar a casa el que no a fet a classe, és a dir, acabar d’assolir els conceptes. Una manera d’acabar d’assolir-los potser mirar un vodcast (un arxiu de vídeo), on el professor hagi gravat la classe o bé el podcasts que és un arxiu d’àudio i d’aquesta manera pots tornar a escoltar aquells comentaris que no t’hagin quedat del tot clars.   

Està clar, que és una forma perillosa d’ensenyament, corres el risc de que el nivell d’assistència a classe baixi o fins i tot el nivell d’atenció a la mateixa classe baixi. Doncs, és molta la comoditat que et dóna el fet de saber que ja tindràs en un moment o altre la informació que estàs rebent. És un risc, no ho podem negar, com tots els nous avenços en la tecnologia, si són ben utilitzats poden arribar a ser molt útils i fins i tot, en aquest cas, millorar la qualitat de l’educació. Però, una mala utilització implicaria que els estudiants es confiessin, i després passaria el contrari, el nivell disminuiria. 

Tot i que trobo que és un bon complement, no crec que tota la informació hagi de ser publicada posteriorment a internet. És cert que és una bona manera d’accedir a la informació, però potser és un pèl massa fàcil. I és que crec que la manera d’adquirir coneixements de manera més ràpida i eficaç és escoltant aquell qui t’ho està explicant.